Cas pràctic de na Marta

El darrer dia de classe teòrica de l'any, sen's va encomanar una feina per dur a terme durant les festes de nadal. Es tractava de fer un anàlisi d'un cas pràctic d'una mestra d'escola, el cas de na Marta i dur-ho el 8 de Gener a classe per comentar-ho entre tots. Aquesta és la conclusió a la que, personalment, he arribat:

El més important, és que na Marta se n'adona del gran creixement que ha tengut el món de les TIC en els darrers anys i ho veu reflectit en els seus alumnes ja que molts d'ells empren les tecnologies en el seu dia a dia, ja siga per escriure un blog a mode de diàri,  per jugar on-line, per fer recerques d'informació, etc. 

És evident que les noves generacions van avançant tan ràpidament com ho està fent la tecnologia. Si nosaltres no oferim el mateix nivell dins les aules, qualque cosa no funcionarà. 

És per aquest motiu que na Marta decideix dur a terme una educació on es fomenti el món de les TIC ja que, en aquest cas, el centre dispossa del material i dels recursos necessaris. Això és important, ja que, si un centre no dispossa d'aquestes característiques, per molt que els mestres lluitem, mai aconseguirem res. 

Personalment penso que la selecció de mitjans que du a terme no és la adequada. És veritat que te en compte tots els alumnes de l'aula, i pensa en millorar les dificultats d'aprenentatge de cada un. Però quan selecciona el material per a treballar, no ho fa correctament. No segueix uns objectius ni fa cap tipus d'anàlisis del material seleccionat. Molt manco, prepara una avaluació del material, ni una avaluació per quan el material ja s'ha emprat, per comprovar si els resultats han estat els desitjats. 

Ja que no dispossa de temps per crear nous materials multimèdia, es limita a fer una selecció de diferents materials que va trobant a pàgines web. Tal vegada el més important seria marcar quin tipus de material vols i per a qué el faras servir, quins objectius vols aconseguir amb aquest material. No és necessari que el material siga creat per un mateix, a la web hi ha molt de material suficientment competents, el problema és quan no es marquen uns objectius i el material queda amb un "per si acas"...

Finalment vull remarcar que la utilització de la pissarra digital com a premi per si les feines s'han dut a terme correctament, hem pareix un fracàs absolut. Les TIC no són un premi. Si el propòsit de na Marta era integrar les TIC dins l'aula i al curriculum, no ho ha d'enfocar en aquest sentit. Si utilitzam el material com a premi i no com a via d'aprenentatge els nostres objectius marcats incialment no hauran servit de res.